Necla-Ergun Abalioglu Teknic Anadolu lisesi

Huí he tingut el primer contacte amb l'escola i per fi he conegut Birsen, ha sigut molt emocionant i m'he sentit molt còmoda, tots els professors que he trobat estaven molt interessats en preguntar coses d'Espanya i en fer-me sentir com a casa. Com podeu vore l'edifici és espectacular, reb el nom de la filla i el gendre del benefactor que el va construir i cedir al govern, pareix algo prou comú ací. He conegut alguns dels professors que treballen com a assistents, el seu treball consisteix en fer més o menys el que fan els nostres caps d'estudis, però tenen ú per nivell. Hem parlat del tipus d'alumnat que tenen i no pareix que siga massa problemàtic, bàsicament els seus problemes són pareguts als nostres: ús inadequat dels mòbils, faltes d'assistència injustificades.... i segons ells poc de bullying.
Ens hem reunit amb el psicòleg i hem parlat de la seua funció, de com ajuden als alumnes amb problemes i a aquells amb necessitats especials.

Tenint en compte que són més de 1000 alumnes i quasi 100 professors m'ha sorprés la pau que es respirava. Es tracta d'una escola pública però l'alumnat està obligat a dur uniforme  i ja es podeu imaginar els problemes que tenen ja que els alumnes no tenen massa gana d'anar tots iguals😜

No he pogut fer moltes fotos ja que Birsen no tenia molt clar si les podia publicar o no, demà intentaré demanar permís al director. Ací teniu les que he pogut fer. 

Ací vos deixe un vídeo sobre l'escola. 

Per la vesprada hem visitat alguns dels llocs més típics, com són els bazars, Çinar Square i voltants.